Programes d'empreses privades.

Transcrivim una noticia del Diari de Girona del 5 de juny 2008 que explica que una empresa local dissenya un programa de prevenció i mediació de casos d'assetjament a la feina amb l'objectiu de prevenir episodis de maltractament psicològic i sexual:

Prevenir l'assetjament psicològic i sexual a la feina és la finalitat d'un programa desenvolupat per Ergo-Laboris amb seu a Girona, en col·laboració amb experts de la UdG. El programa inclou formació i mesures de seguiment per a les empreses perquè pugin tenir un control dels possibles casos i ofereix atenció als treballadors que creguin ser-ne víctimes. De moment ja són sis les companyies on s'està implantant. Els seus impulsors consideren que encara hi ha molta feina a fer per 'desemmascarar' aquest tipus de pràctiques i recorden que la prevenció és la principal arma per combatre aquesta batalla. Sectors com la restauració, la sanitat o l'administració són els més propensos de patir-ne.

El programa és fruit d'un estudi elaborat conjuntament amb el servei de prevenció de les comarques gironines Ergo Laboris i els Departaments de Psicologia i Pedagogia de la Universitat de Girona -els doctors Enric Corominas i Esperança Villar- després de dos anys de treball. 'Més enllà del que ja hi havia publicat, volíem trobar una forma més pràctica per poder orientar les empreses en la cultura preventiva de l'assetjament psicològic i sexual', explica el gerent d'Ergo-Laboris, Josep Serrat.

El resultat ha estat l'elaboració d'un protocol d'avaluació de l'assetjament a la feina que va acompanyat d'una acció formativa destinada a la prevenció d'aquesta problemàtica i adreçada a directius i comandaments. El programa inclou un seguit de propostes d'intervenció per tal que cada empresa adeqüi el seu pla de prevenció segons el seu tipus d'organització i, al mateix temps, que sigui útil per a l'aplicació de la llei de prevenció de riscos laborals actualment vigent.

El procés a seguir

El primer pas és impulsar una política de tolerància zero des dels mateixos directius i amb la coordinació del Comitè de Seguretat i Salut o els delegats de prevenció que tindran un paper fonamental. L'objectiu és que els treballadors entenguin que l'assetjament no es tolerarà en l'empresa i per això s'impulsarà una política de prevenció i control. Però per prevenir-ho, abans s'ha de saber què s'entén per assetjament. Per això, el programa també inclou un curs de formació i informació dirigit sobretot al personal de prevenció i als comandaments mitjos, que són els que coneixen millor les situacions que originen conductes d'assetjament, perquè sàpiguen quins són els casos, les situacions de risc i com gestionar-les. Seguidament, es donen a conèixer les conseqüències disciplinàries per aquells que mostrin aquests tipus de comportaments, sense perdre l'enfocament en positiu del procés de formació.

Els següent i últim pas és l'establiment de sistemes de control i seguiment a l'empresa. Un dels serveis que ofereix Ergo-Laboris és l'atenció d'aquells treballadors que creguin ser víctimes d'assetjament.'Garantim un tracte professional, neutral i totalment confidencial però al final nosaltres hem d'informar a l'empresa d'aquesta denúncia i, si és possible, sense haver de dir noms', explica Serrat. El que es pretén és que el problema es resolgui mitjançant la mediació en la mateixa empresa i en cas necessari, obrir un debat al comitè de seguretat per després emprendre les mesures disciplinàries o penals que es creguin convenients. Serrat apunta que el consens és un factor clau, ja que s'han donat molts casos de voler 'tractar internament' el problema però que al final s'ha agreujat encara més. 'Les comunicacions solen ser defectuoses i complexes perquè a qui es denuncia és sovint corresponsable de la situació', afegeix.

Hospitals, universitats i administracions, els més propensos

Es fa difícil tenir dades certes de l'assetjament laboral, davant la negativa de moltes víctimes a denunciar-ho o la resistència d'empreses a proporcionar dades. Tot i això, alguns estudis ho quantifiquen entre un 3% dels treballadors (Informe Randstad, 2003) i el 16% de l'Informe Cisneros II (2002). Aquest últim, a més, apunta que la xifra pot arribar al 22% en els casos de l'administració pública, un 33% entre les infermeres o un 50% entre el professorat universitari numerari. Per Josep Serrat, aquestes dades confirmen la dinàmica que en un ambient laboral de molt estrès, com podrien ser els hospitals, s'incrementen els casos de mobbing. Un altre dels sectors més propensos a patir assetjament és el de la restauració, on hi ha molta rotació de personal i un marcat sistema jeràrquic.

L'estat espanyol, però, encara està molt per sota de les xifres dels països nòrdics, com Finlàndia, que encapçalen el rànquing de denúncies. Això és un indicatiu, segons Serrat, que encara queda molt per fer. 'Hem d'anar a buscar al treballador perquè es rebel·li; hem de desemmascarar a totes aquestes persones que practiquin aquestes polítiques d'assetjament, tinguin el càrrec que tinguin'. I afegeix que les pràctiques de pressió psicològica i d'intent d'anul·lació d'un individu són intolerables, entre altres coses perquè, en cas que l'empresa consideri que no fa prou bé la seva feina, ja hi ha altres mecanismes i no hi ha necessitat de provocar-li aquests danys.

Ergo-Laboris ha posat en funcionament un web, www.moutbbing.com, des d'on ben aviat hi haurà un qüestionari per saber si s'està essent víctima d'assetjament laboral. En un futur, també es vol crear un banc d'empreses per promoure l'intercanvi d'experiències i organitzar tallers.