Abús de poder.

Fragment d'un artícle del Centre Àgora http://www.centreagora.com

Quin és l’origen d’aquest fenomen.

No direm que parlar de mobbing ens sembla quelcom nou, sobretot per la immensa repercussió que està tenint en les últimes dècades als mitjans de comunicació i no menys pel vocable utilitzat per denominar-lo. No obstant, el mobbing, l’anomenem com l’anomenem, no és quelcom contemporani. El mobbing ha existit des del principi de la vida laboral i el podem veure com quelcom inherent a la condició humana. Per a molts, el seu origen el busquen en el desig de poder de les persones i en emocions tan bàsiques com la enveja. Però l’assetjament laboral és un fenomen complex, el qual no té sentit sense tenir en compte l'organització que el sustenta. Existeixen dos aspectes fonamentals que augmenten la probabilitat d’aquest fenomen:

a) L'organització pobra del treball: es a dir, organitzacions amb un mètode de treball i producció pobres, amb absència d’interès i recolzament per part dels superiors, amb càrregues excessives de treball i organització dolenta d’aquest, amb aparició de líders espontanis, etc. són un brou de cultiu especial pel fenomen del mobbing.

b) La gestió dels conflictes: des de la direcció tenen lloc dos postures que incrementen l’assetjament. Una de elles és la negació del conflicte i l’altre la participació de la mateixa direcció en aquest.

Protagonistes del mobbing.

Per tant tenim dos protagonistes : els assetjadors (amb un conjunt de comportaments actius adequats a la seva finalitat) i l'assetjat (amb un comportament de tipus actiu o inhibitori).

D’altra banda, les característiques de la persona objecte de l’hostilitat s’allunya també de la idea que puguem tenir d’ella. Acostumen a ser persones brillants en el seu treball, amb bona autoestima i característiques personals excel·lents (bon aspecte físic, intel·ligents, col·laboradors, etc.).