Fragments d' "Itaca".
Konstandinos Kavafis, versió catalana de Carles Riba. Musicat per Lluís Llach.
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.
Bon viatge pels guerrers
que al seu poble són fidels,
'favoreixi el déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge pels guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
'favoreixi el déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
la mare i el seu cor generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada