Assetjament moral en el treball i Dret Penal.

Fragments d'un article de Miguel Morales. Font www.sedisem.org

És important dir que en l'actualitat no hi ha una legislació penal que reculli un tipus específic per a l'assetjament moral en el treball a diferència d'altres països europeus. Actualment s'ha aconseguit que sigui considerat com a risc psicosocial.
Malgrat això, els jutges poden actuar davant l'assetjament moral per via penal del tipus de l'article 173 del nostre vigent Codi Penal, posat en relació a l'article 177 del mateix Text Legal.

La Circular 1/1998 de la fiscalia general de l'Estat, referida a la interpretació i aplicació de l'article 173 als casos de violència psíquica refereix entre altres coses que:
"...En casos, doncs, de violència psíquica hauran de valorar els senyors Fiscals la possible coincidència de la conducta en alguna de tal infraccions penals."
I no només això, sinó que orienta al Cos de Fiscals en el sentit que es persegueixin tant aquelles conductes aïllades que per la seva naturalesa tenen entitat suficient per a produir un menyscapte greu de la integritat moral de la víctima, quant d'aquelles altres que, si bé aïlladament considerades no depassarien el llindar exigit per aquest delicte, no obstant això en tant de reiterades o sistemàtiques, realitzades habitualment i considerades en el seu conjunt, acaben produint aquest menyscapte greu...".
D'altra banda, la Instrucció 1/2001 de 29 de maig de la Fiscalia sobre sinistralitat laboral, en el qual deu entendre's inclosa la sinistralitat laboral per assetjament moral en l'àmbit de les relacions laborals refereix que:
"Si la missió del Ministeri Fiscal consisteix a promoure l'acció de la justícia i un dels seus àmbits d'actuació radica a procurar davant els tribunals la satisfacció de l'interès social, sens dubte la sinistralitat laboral és un fenomen que pertoca molt de prop al Ministeri Públic..."
La mateixa circular destaca dos fenòmens o principis, un jurídic i altre sociològic, molt importants a l'hora de valorar l'entitat i la gravetat del problema i la necessitat d'una resposta jurídica global que no es degui cenyir o limitar exclusivament a les lleres que pot utilitzar la víctima en la jurisdicció laboral; tenint en compte que les lleres d'aquell ordre jurisdiccional en moltes ocasions no permeten una adequada sanció a una conducta que depassa els límits de l'estrictament laboral i que les indemnitzacions que en ell es determinen tampoc ho fan. Tal principis són exposats de la següent manera:
"En aquesta tasca la jurisdicció penal deu respectar el principi d'intervenció mínima...
Però l'escassa freqüència amb que els delictes contra els treballadors són aplicats i el fet que les faltes en aquesta matèria resultin perseguibles tan sol a instància del perjudicat fan que la intervenció penal aparegui com infrautilitzada provocant problemes d'impunitat que es fa necessari evitar"

Aquestes circulars de la Fiscalia, dirigides per tant als membres de la carrera fiscal, no poden ser desoïdes per qui encarnen el Poder Judicial això és, pels jutges i magistrats, especialment els quals exerceixen les seves funcions en l'àmbit penal, qui, respectant el principi d'intervenció mínima, no poden esbiaixar una candent i pertorbadora realitat social pel mer fet que fins a ara poques són les víctimes que s'han atrevit a acudir a la via penal ja que això pot dur a desincentivar la denúncia d'aquest tipus de conductes i que moltes d'elles, pel nero fet de donar-se dintre del marc d'una relació laboral, quedin impunes.

Per sorprenent que pugui semblar, el Codi Penal Militar com exemple: el Codi Penal Militar de 1985 castiga en maltractament psicològic i l'abús de poder en els següents termes:
"Article 103. El superior que, abusant de les seves facultats de comandament o de la seva posició en el servei, irrogés un perjudici greu a l'inferior, li obligués a prestacions alienes a l'interès del servei o li impedís arbitràriament l'exercici d'algun dret serà castigat amb la pena de tres mesos i un dia a quatre anys de presó.
Article 104.El superior que tractés a un inferior de manera degradant o inhumana serà castigat amb la pena de tres mesos i un dia a cinc anys de presó."

Això, ha suposat que la Jurisprudència penal militar, seguint també les fonts internacionals de l'ONU i el Consell d'Europa hagi sancionat conductes de maltractament psicològic de forma absolutament exemplar i brillant.

Conclusions.

1ª El nostre Codi Penal, malgrat no recollir en l'actualitat un tipus o uns tipus especials referits a l'assetjament moral en l'àmbit laboral ofereix la possibilitat de castigar aquestes conductes a través de tipus que castiguen conductes en les quals aquell pot trobar una punta suficient.

2ª Que, no obstant l'anterior, cabria destacar el següent:

La necessitat de conscienciació de la societat i, especialment, de tots els poders públics, que l'assetjament moral en el treball és una conducta que no troba un càstig adequat amb la mera aplicació de les indemnitzacions que poden imposar-se via jurisdicció social.

L'assetjament moral en el treball revesteix una gravetat tal que mereix prevenir-se, reprimir-se i perseguir-se fins i tot amb el dret penal, alhora que deu considerar-se com un risc laboral.

El principi d'intervenció mínima del dret penal no deu esgrimir-se pel mer fet que una conducta s'hagi produït dintre de l'àmbit de les relacions laborals ja que, quan aquell es produeix, les relacions laborals han estat violades i depassades greument, no oferint el dret laboral la possibilitat d'imposar el càstig que mereixen aquelles violacions. Entenc que el contrari, reduït a l'absurd, ens duria també a concloure per exemple que, en el supòsit d'una estafa consumada a través d'un contracte de compravenda civil, l'única via que té la víctima per a reclamar per aquesta estafa és la dels tribunals civils puix que l'incompliment deriva d'una relació contractual regulada pels preceptes del Codi Civil.

Fins a tant el Codi Penal no tipifiqui i castigui especialment aquestes conductes, caldrà acudir als articles referits a les tortures i tracte degradant, a les coaccions, a les amenaces,... en funció de les característiques de cada concret supòsit de fet.