Notícia del diari El Punt del divendres 25 d'abril
El TSJC reconeix com a accident laboral les seqüeles per l'assetjament d'un cap
La sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut com a accident de treball les seqüeles psicològiques derivades de l'assetjament laboral d'un cap a una treballadora, a la qual s'ha reconegut la incapacitat permanent absoluta. La dona, que té 47 anys, treballava de netejadora a l'hospital de Blanes –del 1997 al 2005–, a través de l'empresa que gestiona aquest servei, ISS Faciliy Services. El jutjat social número 1 de Girona i el TSJC, després, van considerar provat que el cap de la treballadora la va assetjar de forma sistemàtica, davant la passivitat de l'empresa, i que aquest és el motiu que hagi desenvolupat una depressió major que la incapacita per a qualsevol feina. El 2005, el TSJC ja va declarar l'extinció del contracte per la vulneració del dret fonamental a la integritat física i psíquica. També es reconeixia la seva incapacitat permanent, recorreguda per l'empresa i la mútua que tenia contractada, que entenien que la dona ja tenia antecedents de depressió previs i que la incapacitat no era permanent. Ara, el TSJC ha desestimat el recurs.
La lletrada del gabinet jurídic de CCOO, Glòria Poyatos, que ha representat la treballadora, remarca la importància que «es vagi obrint camí reconeixent el cas com a accident laboral i no com a malaltia comuna». Poyatos afirma que la treballadora va estar sotmesa a humiliacions públiques constants.
1 comentari:
Em sembla molt bé aquest article i la sentència és un avenç en el tema de l'assetgement.Però, jo em pregunto...qui et recolzarà quan els companys són els assetjadors? Estàs completament sol en un ambient hostil. Tothom dirà que ets tu, que estàs boig o boja, no? Demostrar que t'assetgen et pot costar, gairebé, mitja vida i un munt de malalties. Sempre és el mateix, un peix que es mossega la cua. Potser, algun dia es trobarà un mètode per a descobrir qui és assetjador i qui l'assetjat. LLavors podrem treballar tranquils.
Aquesta és la meva humil opinió.
Publica un comentari a l'entrada